Estava repassant les Unitats Didàctiques, que els participants en les III Jornades de Coeducació ja esteu enviant, un bon grapat de bones idees de grans professionals que creuen en la seva tasca i treballen per transmetre coneixements i valors, i entre totes, he trobat una petita joia que vull compartir.
És un conte que forma part de la Unitat Didàctica per a ESO, que presenta el company A. Alcaide, que us vingui de gust!!!!
DESCOBREIX LA TEVA PEDRA PRECIOSA
Hi havia una vegada un hort ple d’hortalisses i arbres fruiters. Feia goig seure a l’ombra dels arbres i contemplar aquell paisatge i escoltar el cant dels ocells. Però un bon dia, hi van començar a néixer unes cebes especials. Cadascuna tenia un color diferent: vermell, groc, taronja...
Els colors eren enlluernadors, com el color d’una mirada o d’un bonic record .Però, a més, va resultar que cada ceba tenia a dins, en el mateix cor (perquè les cebes tenen el seu cor) una pedra preciosa. Aquesta tenia una topazi, l’altra un robí, la de més enllà una maragda....
Però per alguna incomprensible raó es va començar a dir que allò era perillós, inadequat i fins i tot vergonyós. Al capdavall, que les bellíssimes cebes van haver de començar a amagar la seva pedra preciosa amb capes, cada vegada més fosques i lletges, per dissimular com eren per dins. Fins que van començar a convertir-se en unes cebes d’allò més vulgar.
Va passar aleshores per allà un savi, a qui li agradava seure a l’ombra de l’hort i que sabia tant que fins i tot entenia el llenguatge de les cebes, i els va començar a preguntar:
Per què no sou com sou per dins?
I elles responien:
Ens van obligar a ser així....
Ens van anar posant capes.....fins i tot jo me les vaig posar perquè no diguessin.....
Algunes cebes tenien fins a deu capes i ja gairebé ni recordaven per què se’n van posar les primeres. I al final el savi es va posar a plorar.
I quan la gent el va veure plorant, va pensar que plorar davant de les cebes era propi de persones intel·ligents. Per això tothom continua plorant quan una ceba ens obre el seu cor.
