dissabte, 19 de maig del 2012

El dia 22 M TOTHOM A LA VAGA. TOTHOM AL CARRER




Ahir parlava dels motius de la vaga i de la necessitat de participar-hi amb una bona amiga i companya de feina. Totes dues som professores de secundària i delegades de la FETE-UGT a una escola concertada de barri obrer. Els nostres alumnes, fills i filles de famílies treballadores, un bon grup amb problemes econòmics. Cada cop més famílies amb problemes.

En parlar de l'augment de les taxes a les Universitats i als Cicles Formatius de Grau Superior, de la dificultat d'accedir al sistema de beques i de com afectaria als nostres alumnes, em comentà el cas d'un noi que li explicava que no podria estudiar a la Universitat per manca de recursos econòmics i que estudiaria un Cicle Formatiu de Grau Superior. Hauria de buscar feina per a poder fer front a les despeses.

Com diria Miguel Hernández "Me duele este niño "hambriento" (de estudios)/ como una grandiosa espina". Aquest i la resta amb nom i cognoms, als que el sistema capitalista, dominat pels mercats i sense límits, impedeix que estudiïn allò que desitgen per manca de recursos econòmics, per haver nascut en una determinada família que no té els mitjans necessaris. 

I penso en la família, i en el dolor que com a mares i pares han de tenir en veure com "el sistema treu del propi sistema" al seu fill. I em fa mal, molt mal.

L'educació no és un luxe, és un servei de PRIMERA NECESSITAT. Un sistema educatiu sostingut amb fons públics, de qualitat, és el primer pas per aconseguir la igualtat d'oportunitats, per a que cap persona quedi exclosa del sistema.

Cal organitzar-se, ara més que mai, sortir al carrer, i lluitar per a la defensa dels nostres drets com a ciutadans i ciutadanes i com a treballadors i treballadores, dels dels nostres fills i filles i dels nostres alumnes.

Perquè volem una societat igualitària, justa i solidària, i aquest model nou que ens estan imposant, no ho és.

Ara es tornen a fer vigents els versos que escrigué Miguel Hernández "El niño yuntero" i que us recordo en aquesta crida a les mobilitzacions del 22 M

"¿Quién salvará a este chiquillo
menor que un grano de avena?
¿De dónde saldrá el martillo
verdugo de esta cadena?

Que salga del corazón
de los hombres jornaleros,
que antes de ser hombres son
y han sido niños yunteros."





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada